"Estimar-se era divertit,perquè de sobte tenies una altra veu,
que era la seva,i que contava coses que tu havies pensat
o estaves pensant;i tenies uns altres ulls,perquè el que vèiem tots dos,
ella ho explicava amb altres paraules,i era com si ho veiessis
d'una altra manera,de dues maneres alhora,i cadacú tenia un bocí
de raó.I tenies un altre cos,perquè fins aleshores només havia
estat conscient del meu quan em feia mal,quan em feria un genoll,
quan tenia fred o calor,i ara havien descobert que també teniem
un cos per al plaer."
Hi ha llibres que si el llegeixes en el moment adecuat et marquen
per tota la vida.
D'aquet ja fa més de quinze anys i encara s'em posa la pell de gallina.
Continua sent una de les històries més brutals,més crua i més
sinceres que he llegit mai.
Saps què? A mi em va passar fa poc amb "El Principito": Després de quinze anys sense tocar-lo m'ha tornat a enxisar fins quasi el plor.
No he llegit L'esquelet de la Balena però procuraré fer-ho.
Post a comment